Mangala II
Tipus de joc: Two-player two-row mancala without stores; 2×6 board with single-lap counter-clockwise sowing; backward-chaining captures of pits reaching even counts of two, four, or six counters on either row; passing allowed when immobilized.
Resum
Mangala és un il·lustre joc mancala turc otomà que va assolir una gran popularitat durant els segles XVII, XVIII i XIX a Anatòlia, el Llevant, l'arxipèlag de l'Egeu i la península de Crimea.Els historiadors de la literatura ho connecten amb la menció primerenca de mancala a la quinzena nit de One Thousand and One Nights (Kitāb Alf Layla wa-Layla).Les pintures en miniatura otomanes del segle XVI representen vívidament ciutadans i figures corteses immerses en el joc a les bullicioses cafeteries turques.
Els viatgers europeus van trobar i documentar Mangala àmpliament: l'explorador francès Jean de Thévenot la va registrar el 1664 durant els seus viatges al Llevant, seguit per l'orientalista d'Oxford Thomas Hyde el 1694. El 1771, Pierre Augustin Guys va descriure el seu àvid seguiment a Constantinoble.El mineralogista Edward Daniel Clarke va observar que jugava amb petites petxines de cauri a Balaklava, a la costa de Crimea, el 1801, mentre que Peter Edmund Laurent es va trobar amb mecenes grecs i turcs jugant-lo a les cafeteries de l'illa de Quíos el 1818. El joc també va entrar a la literatura romàntica britànica de principis del segle XIX, amb una presència destacada a la literatura romàntica de Thomas i Thomas @1@ OMT90@@ de Sydney.Anastasius de l'esperança (1819).
Tauler
- Rangs/files: Two
- Forats per fila: 6 (traditionally carved into wooden folding boxes or scooped directly into the earth)
- Magatzems: None
- Llavors per forat a l'inici: 6 counters (historically glass beads called boncuğu or cowrie shells)
- Llavors en total: 72 counters
- Cada participant controla el rang dels sis forats més propers.
Com jugar
- Els jugadors alternen torns.Un jugador aixeca el contingut complet de qualsevol fossa no buida al seu costat i el sembra individualment en una trajectòria en sentit contrari a les agulles del rellotge al voltant del tauler.
- La sembra és estrictament d'una sola volta;no es produeix la sembra de relleus.
- Si la fila d'un jugador no conté fitxes en el seu torn, ha de passar, permetent que l'oponent continuï sembrant fins que les fitxes tornen a la seva fila.
Captura
- Quan el comptador final d'un torn aterra a qualsevol forat —independentment de si es troba a la fila del jugador o de l'oponent— i fa que el nombre total del forat sigui dos, quatre o sis, aquestes peces es capturen i s'eliminen del tauler.
- Si la fossa immediatament anterior a aquest forat al llarg de la pista de sembra també conté un recompte parell de dos, quatre o sis fitxes, aquestes peces també es capturen.Aquesta cadena s'estén cap enrere contínuament a través de qualsevol sèrie ininterrompuda de fosses que compleixin aquesta condició de paritat.
Fi de la partida i victòria
- El joc conclou quan tots els forats de tot el tauler s'han buidat de fitxes.
- El jugador que hagi capturat el major nombre de fitxes (almenys 37) es proclama vencedor.Una divisió igualada de 36-36 dóna lloc a un empat.
Notes
- Mangala està estretament relacionat amb l'alemany bàltic Mangola, es diferencien principalment pel fet que Mangala es juga tradicionalment sense golejades dedicades (Schatzhöhlen) i incorpora regles de passada que mantenen viu el joc fins que el tauler està completament esborrat.
- Les variants regionals abunden als antics territoris otomans: la forma jugada al voltant de Gaziantep, al sud-est d'Anatòlia, incorpora múltiples voltes de relleus i captures a foss oposats semblants a Mangola sirià, mentre que diverses variacions beduïnes persisteixen a Egipte i Sinaí.
- Mangala representa una de les primeres instàncies registrades d'un joc mancala comercialitzat a Europa occidental.El 1863, Walter Whitmore Jones va registrar un copyright britànic reclamant la invenció personal del joc, que posteriorment va ser fabricat i comercialitzat a Londres per John Jaques & Son amb la marca fonètica Mangola.
- L'etnòleg turc Metin I va assenyalar la velocitat del llamp i la concentració intensa que exigeix el joc tradicional de cafè, observant que els mestres han de calcular els moviments mentre el seu adversari juga, ja que l'execució del torn físic és ràpida i rítmica.
Source: Mancala World – Mangala II